Basilea I

Basilea I fa referència a un conjunt de recomanacions formulades el 1988 pel Comitè de Basilea, un comitè que reuneix els bancs centrals del G-10 sota els auspicis del Banc de Pagaments Internacionals a Basilea.

Aquestes recomanacions, també conegudes amb el nom d'Acord de Basilea de 1988, volien assegurar l'estabilitat del sistema bancari internacional fixant un límit mínim al volum de fons propis dels bancs. Aquest mínim es va fixar mitjançant l'establiment d'un coeficient mínim del 8% de capital enfront de tots els crèdits atorgats pels bancs. Aquesta ràtio, s'anomena ratio Cooke en referència al President en el moment d'aplicació de les recomanacions, es va posar en marxa a la majoria dels països de l'OCDE el 1992. Va ser construït a mitjans de la dècada de 1990 per integrar la gestió dels riscos fora de balanç, com els riscos associats amb els derivats financers, però ràpidament es va fer evident que calia un nou disseny de l'Acord, cosa que va fer el Comitè amb Basilea II, i que s'està duent a terme des del 2006.